1 v. tr. [LC] Fer desaparèixer o minvar (una pena, una preocupació, un malestar) amb distraccions, entreteniments, etc. Si passejava una estona li semblava que esbargia els maldecaps de la feina. Havia esbargit les temptacions amb lectures de devoció. 2 intr. pron. [LC] Lliurar-se a entreteniments o deports que descansin del treball, que distreguin de les preocupacions. Plego: vull anar a esbargir-me una estona, abans d'anar a sopar. Aniré uns quants dies a fora a esbargir-me.
